Metodologia

Aquesta pàgina explica d'on surten les xifres de puntualitat que publica Aferioja, com es calculen i quines diferències hi ha respecte a la metodologia oficial de Renfe. Es revisa a mà cada vegada que canvia algun dels criteris descrits aquí; la data de l'última revisió apareix al peu d'aquesta pàgina.

Què mesura cada xifra

Les dades en temps real de Renfe no són una mesura física presa a l'andana: són una prognosi. El feed GTFS-RT que publica Renfe indica, per a cada parada de cada circulació, l'última estimació d'arribada que els seus propis sistemes havien calculat en el moment de la consulta. Aferioja captura aquesta estimació tal com arriba i la conserva; no col·loca sensors propis a les vies ni cronometra trens de manera independent.

Quan Renfe revisa la seva pròpia prognosi diverses vegades mentre un tren s'acosta a una parada, cada revisió substitueix l'anterior en el registre que Aferioja conserva d'aquesta parada. La xifra que entra a les estadístiques de puntualitat és, per tant, l'última prognosi coneguda abans que la circulació abandonés aquesta parada o arribés a la seva destinació, no una verificació posterior contra l'hora real de pas.

Llindars de puntualitat

La Nota Metodològica que Renfe publica juntament amb els seus informes de puntualitat defineix quatre llindars oficials, tots quatre amb el mateix criteri: retard inferior al límit indicat, mesurat a l'arribada a destinació.

Aferioja publica a més una cinquena xifra: el percentatge de circulacions amb una desviació de 3 minuts o menys. A les fitxes d'estació de Rodalies, aquest llindar és el que fixa la mateixa Nota Metodològica de Renfe sota el nom «compliment horari»: es considera que una circulació compleix l'horari en una estació si la desviació entre l'hora programada i l'hora real d'arribada a aquesta estació és de 3 minuts o menys. Aquí, el criteri de 3 minuts és oficial de Renfe, no un afegit d'Aferioja. Les fitxes de nucli comparteixen aquest mateix caràcter oficial: la mateixa Nota Metodològica reserva el nom «compliment horari» als seus informes per nucli de Rodalies, i una fitxa de nucli d'Aferioja agrega exactament les parades d'aquestes mateixes estacions, amb el mateix criteri parada a parada.

En qualsevol altre cas — les fitxes de línia, les fitxes de tren, les fitxes de trajecte, i les fitxes d'estació d'Alta Velocitat, Llarga Distància o Mitjana Distància — el llindar de 3 minuts sí que és una extensió pròpia d'Aferioja, no un criteri de Renfe. La Nota Metodològica reserva «compliment horari» als informes dels nuclis de Rodalies i el defineix parada a parada; no el defineix agregat per circulació a destinació, que és com es calcula a les fitxes de línia, de tren i de trajecte, ni per a cap servei d'Alta Velocitat, Llarga Distància o Mitjana Distància. Els llindars oficials de Renfe en aquests casos continuen sent els quatre descrits més amunt: retard inferior a 5, 15, 30 i 60 minuts.

Com s'agreguen les dades

Les fitxes de línia, de tren i de trajecte mesuren la puntualitat a destinació: cada circulació compta una sola vegada, amb l'estat de la seva última parada observada dins del dia de servei. Una circulació amb vint parades capturades no pesa vint vegades en la mitjana; en pesa una, igual que a la metodologia oficial de Renfe, que també mesura el percentatge de trens que arriben a destinació.

Les fitxes d'estació mesuren la puntualitat parada a parada: cada arribada registrada en aquesta estació és una observació independent, sense agregar-la primer per circulació. Dues estacions de la mateixa línia poden mostrar xifres diferents per al mateix dia perquè estan mesurant coses diferents — l'estat a destinació enfront de l'estat en un punt intermedi del recorregut —, no perquè hi hagi un error de càlcul.

Les fitxes de nucli mesuren amb el mateix criteri que les fitxes d'estació — parada a parada, sense agregar primer per circulació — però sobre el conjunt d'estacions d'una mateixa àrea metropolitana de Rodalies, no sobre una estació aïllada. L'agrupació d'estacions que compon cada nucli surt de la mateixa codificació de rutes que Renfe publica al seu GTFS estàtic, verificada estació per estació contra les dades reals; no és una llista de línies o municipis elaborada per Aferioja, ni pretén reproduir cap nomenclatura comercial que Renfe pugui fer servir en altres contextos. Una estació la codificació de ruta de la qual la situa en més d'un grup alhora queda exclosa del càlcul de qualsevol nucli, en lloc d'assignar-se a un dels dos sense evidència suficient.

Les circulacions cancel·lades o suprimides s'exclouen del càlcul de puntualitat, igual que a la metodologia oficial de Renfe, però es mantenen sempre en el nombre total de serveis i en el percentatge de supressions de cada fitxa. Cap xifra d'aquest projecte amaga quantes circulacions es van suprimir: només s'aparten del càlcul del retard, tal com exigeix la mateixa Nota Metodològica.

Què no és comparable amb la xifra oficial

La Nota Metodològica de Renfe exclou del seu càlcul oficial els trens especials, els serveis fora del Pla de Transport programat, les circulacions amb servei d'autobús i els trens històrics, turístics o temàtics. El feed GTFS-RT que alimenta Aferioja no distingeix cap d'aquestes categories: no existeix cap camp a les dades en temps real que permeti identificar i excloure aquestes circulacions de la mateixa manera que ho fa Renfe.

Per això, les xifres de puntualitat que publica Aferioja i les que publica Renfe als seus informes oficials no són directament comparables, encara que comparteixin els mateixos llindars de minuts. Comparteixen la unitat de mesura, no necessàriament el conjunt de circulacions sobre el qual es calculen.

Buits de dades

Quan el feed no informa de l'estat d'una parada durant un tram del dia — per una caiguda del servei de Renfe, un tall de xarxa o qualsevol altra interrupció de la captura —, aquest tram es registra com un buit declarat: no compta com a dia amb dada ni s'inventa un valor per omplir-lo. Cada fitxa de línia o estació mostra el període observat juntament amb el nombre de dies amb dada dins d'aquest període; si aquest nombre de dies és menor que la durada del propi període, hi va haver un tram sense captura en algun punt intermedi. Un buit mai se substitueix per una estimació ni s'interpola a partir de les lectures anteriors o posteriors: l'absència de dada es conserva com el que és, i les estadístiques d'aquests dies es calculen només amb el que realment es va observar.

Comparativa amb la sèrie oficial

La comparativa amb la sèrie oficial es publicarà quan una línia acumuli com a mínim 14 dies de cobertura.

Mentrestant, els quatre informes de puntualitat oficials de Renfe es poden consultar directament al seu web corporatiu:

Independència i llicència de les dades

Les dades d'origen (GTFS i GTFS-RT) les publica Renfe Operadora sota llicència Creative Commons Reconeixement 4.0 (CC-BY 4.0), que en permet la reutilització citant la font. Aferioja és un projecte independent: no manté cap relació societària, comercial ni de patrocini amb Renfe Operadora, Adif, Ouigo o Iryo, i no s'ha d'interpretar com un servei oficial de cap d'elles.